La "Posidonia oceanica" és una planta endèmica de la
Mediterrània amb arrels, tija, fulles, flors i fruits que viu sota
l'aigua entre la superfície i una fondària màxima
d'uns quaranta metres. La planta forma les praderies de posidònia,
anomenades també alguers encara que no estiguin formades per algues,
que són l'ecosistema més important de la Mediterrània,
equivalent al dels boscos dins els ecosistemes terrestres.
Es considera que a les Illes Balears i Pitiüses hi han uns 750
km2 d'extensió de praderies de posidònia situades sobre fons
arenosos i excepcionalment sobre fons rocosos, que aporten grans quantitats
d'oxigen i matèria orgànica, contribuint, d'altra banda,
a l'equilibri dels sediments al formar esculls-barrera que mantenen l'estabilitat del litoral i protegeixen les platges de l'erosió. Les
praderies de posidònia també són una gran font
de biodiversitat al ser l'hàbitat de nombroses espècies vegetals
i animals, algunes d'elles en perill d'extinció. La "Posidonia oceanica"
té un cicle de creixement anual i les fulles mortes, de vegades
en forma de pilota, es dipositen a les platges protegint-les de l'erosió
que provoquen les onades.
Els alguers de l'arxipèlag balear es troben disseminats per molts
indrets. Les principals concentracions es troben a Ses Salines d'Eivissa
i Formentera, sud de Formentera, Sant Antoni de Portmany a Eivissa, sud
de Menorca, les badies d'Alcúdia, Palma i Pollença a l'illa de Mallorca, i Cabrera.
Tot i que la comunitat científica ha reconegut la seva importància
per al manteniment de la qualitat de les aigües litorals i per a la
formació i conservació de les platges, els alguers es troben
amenaçats, entre altres causes, pels abocaments incontrolats que
contaminen l'aigua, la construcció de ports, molls i dics que originen
canvis en els corrents marítims, la regeneració de les platges
amb extraccions d'arena del fons del mar, la pesca il·legal d'arrossegament,
l'ancoratge no regulat d'embarcacions i la introducció d'espècies
exòtiques com la Caulerpa taxifolia.
Per últim, destacar que el 1993 la Unesco va declarar l'illa de Menorca Reserva de Biosfera per l'important patrimoni arqueològic i
natural que conserva, entre el qual es troben importants alguers. D'altra
banda, les praderies de posidònia del Parc Natural de ses Salines
situades al sud d'Eivissa i nord de Formentera, juntament amb d'altres
indrets monumentals de l'illa d'Eivissa, com són el recinte fortificat
de
Dalt Vila, la
necròpolis
del Puig des Molins i el
poblat
fenici de sa Caleta, foren declarades el 1999 Patrimoni de la Humanitat
per la Unesco.
Fotos ©
Biel J. Perelló
i Coll