Artur Parrón desmunta mites al seu llibre sobre la guerra civil a les Pitiüses

La sala de plens del Consell d'Eivissa i Formentera ha reunit 40 persones aquesta tarda per la presentació de l'obra guanyadora del premi d'investigació "Vuit d'Agost" del 2000, un guardó que atorga el mateix Consell. L'estudi, “La guerra civil i el primer franquisme a Eivissa i Formentera”, obra de l'historiador de Santa Eulària Artur Parrón, ha estat editat per l'Editorial Mediterrània.

L'investigador mallorquí Josep Massot i Muntaner ha estat l'encarregat de presentar el llibre. Massot, autor de llibres com “El desembarcament de Bayo a Mallorca” o “La guerra civil a Mallorca”, ha destacat que el llibre és “un resum ordenat i d'una utilitat evident”. Massot assenyalà també que “les ferides de la guerra civil no han cicatritzat encara avui” i que la investigació sobre aquesta època “continua aixecant passions” a les Illes. El director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat també recordà unes afirmacions del poeta Antonio Colinas, que manifestava que la Guerra Civil era encara un tema tabú per molta gent a Eivissa.

Parrón, que resideix a la ciutat mexicana de Puebla, on acaba la seua tesi sobre l'exili republicà en aquest país, posa en dubte el “mite” de la “gran família” eivissenca d'aquell temps, que responsabilitza de les morts produïdes en els períodes de dominació republicana i nacional de les Pitiüses a elements vinguts de fora de les Illes.

L'historiador, que no va poder assistir a la presentació del llibre per estar a Mèxic, destaca que no existia al 1936 un “oasi” pitiús amb “total uniformitat de pensament i actuació” i que molts d'eivissencs i formenters estigueren implicats en les diverses repressions que varen tenir lloc a la guerra i a la postguerra.

El llibre analitza el període de dominació republicana (amb les converses per incorporar les Pitiüses a la Generalitat de Catalunya), la matança del Castell, i la dura repressió posterior per part de les tropes franquistes, amb fets com la creació d'un camp de concentració per a presoners polítics republicans a Formentera, que romangué obert fins a 1942.

Massot afegí durant el seu discurs que encara queden alguns aspectes de la Guerra Civil a les Pitiüses per estudiar més a fons, com la rivalitat entre els caps de l'expedició republicana (Bayo i Urribari), la repercussió internacional del bombardeig del cuirassat alemany “Deustchland” a Eivissa a maig de 1937 i oferir xifres sobre els afectats per les diverses repressions.

Pere Marí
pmari@eivissaweb.net

Foto © Arxiu BalearWeb

Data de publicació: 03/08/2001

Formentera >> Notícies >> Arxiu 1999-2003 >> Artur Parrón desmunta mites al seu llibre sobre la guerra civil a les Pitiüses